21 de des. 2008

Sortida Ornitologica per el Masnou

Benvolguts amics,

Ahir vam fer la primera sortida ornitològica pel Masnou. He de dir que es van superar amb excreix les meves expectatives perquè no hagués mai pensat que, en tan sols dues hores i en un ambient tant humanitzat com és aquest poble de la costa del Maresme pogués arribar a veure tants animals no humans. La majoria, es clar, ocells que és del que es tractava, però també vam tenir la gran sort de veure, al Parc Caramar, un esquirol (Sciurus vulgaris).

Tot seguit us presento el llistat de les 22 espècies d'ocells que vam poder identificar (es clar, gràcies al Toni, que en sap un munt) en els tres ambients que vam treballar: la zona de platja, les zones enjardinades i la zona urbana.

  1. Pardal comú (Passer domesticus)
  2. Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)
  3. Tòrtora turca (Streptopelia decaocto)
  4. Colom roquer (Columba livia)
  5. Gavià argentat (Larus michahellis)
  6. Gavina vulgar (Larus ridibundus)
  7. Bernat pescaire (Ardea cinerea)
  8. Corb marí (Phalacrocorax carbo)
  9. Estornell (Sturnus vulgaris)
  10. Gafarró (Serinus serinus)
  11. Bec de corall (Estrilda astrid)
  12. Merla (Turdus merula)
  13. Mallarenga blava (Parus caeruleus)
  14. Pit-roig (Erithacus rubecula)
  15. Garsa (Pica pica)
  16. Ànec collverd (Anas platyrhynchos)
  17. Tudó (Columba palumbus)
  18. Gaig (Garrulus glandarius)
  19. Verdum (Carduelis chloris)
  20. Cotorra argentina (Myiopsitta monarchus)
  21. Cuereta blanca (Motacilla alba)
  22. Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros)

A més, van veure 5 o 6 espècies més que no vam poder identificar. Un balanç súper positiu doncs per a una primera sortida.

Espero que tot això animi a més gent a apuntar-s'hi.

Salutacions.

Montse Sanchiz

Premià de Mar

Voluntària ambiental

Col·laboradora de la IV Beca de recerca local

16 de des. 2008

Tudó




















Fitxa nº 2

Català : Tudó
Castellà : Paloma torcaz
Nom científic : columba palumbus


El tudó és una ocell que fent una comparativa amb un anunci de televisió seria com el “primo de zumo sol” dels coloms i les tórtores, que és el colom més gran d’Europa. Habitant preferentment de zones de bosc on la seva mida i les seves característiques el famt inconfusible als ulls del observador/a.

El tudo és un ocell que té una envergadura d’uns 55 cm ( de punta a punta ala ). De color gris amb el pectoral de color vermellós. Té una anella força visible al coll de color blanc i quant vola es veu una franja blanca a cada ala paral·lela al cos. Les puntes alars i de la cua son de color negre. Els joves no tenen la franja blanca del coll però si les franges alars.

A la primavera i a l’estiu els veiem volant en parelles però a l’hivern lo normal és que ho facin individualment. D’aliment bàsicament granívora. El seu niu el fan als arbres amb forma de plataforma.

Cada vegada es mes sovint veure’ls en ambients urbans ja que lis es fàcil buscar menjar i refugi. Sobre en les zones verdes i enjardinades.

23 de nov. 2008

Presentació de la IV beca de recerca local

Mallarenga carbonera




Fitxa nº 1

Nom català : Mallarenga Carbonera
Nom en castellà : Carbonero comun
Nom científic: Parus major
Nom catala d'en J.Barrera : Estiverola grossa
Nom popular al Maresme : ----


La mallarenga carbonera es la més gran de la família (14 cm) de les mallarengues. De cap negre i blanc, una corbata de color negra al pit , la resta del ventre és de color groc. El dors presenta colors verds i blaus grisos. Mascle i femella tenen els mateixos colors i per diferenciar-los, ens fixarem en la corbata negra del ventre. Si és ampla, és un mascle; i si no ho és, ens trobem davant d’una femella. Si la corbata s’està començant a marcar, estarem parlant de un exemplar jove.

Ocell insectívor però que també menja llavors i fruits del bosc. Present tot l’any al nostre poble. El seu habitat natural son els nostres boscos i jardins amb arbres. Sobretot busquen les alzines i roures ja que aquests arbres atrauen molt més els insectes que els pins.

De cants i reclams diversos; fins i tot arriba a imitar cants i reclams d’altres ocells; fet que pot dificultar el seu reconeixent sonor. Recomanem que quant localitzeu un cant al bosc estigueu quiets ja que la família de les mallarengues són força nervioses i tard o aviat la podreu veure. D’aquesta manera, podreu associar el seu cant a l’espècie. Es poden arribar a reconèixer a ull viu sense binocles.