Sortida dissabte 7 febrer al Parc del Llac

Hola, Amics

Aquest passat dissabte, dia 7, vam començar la feina de debò fent la primera sortida per recollir dades del nostre estudi.

El lloc escollit va ser el magnífic Parc del Llac. El temps era molt assolellat però amb vent i força fred. Vam veure:

Ànec collverd (Anas plathyrhynchos),

Cuereta blanca (Motacilla alba),

Tórtora turca (Streptopelia decaocto),

Picot verd (Picus viridis)

Merla (Turdus merula)

Pardal comú (Passer domesticus)

Cotorra de pit gris (Myiopsitta monachus),

Garsa (Pica pica)

Verdum (Carduelis chloris)

També vam veure, sobrevolant el parc, un Corb marí (Phalocrocorax carbo) i tres espècies més que no vam poder identificar.

Però, sens dubte, l'estrella indiscutible del dia va ser un Bernat Pescaire (Ardea cinerea) que semblava que ens esperava per donar-nos la benvinguda i que ens va acompanyar gairebé tot el matí prenent el sol dalt d'un arbre per treure's el fred. Finalment suposo que va decidir que ja l'havíem admirat prou i va marxar volant.

Ha estat un bon començament. Vam prendre dades, vam aprendre una mica més, vam fer una bona xerrada i ens ho vam passar molt bé. Seguirem amb les nostres sortides i segur que cada cop descobrirem coses noves i interessants per seguir-ne gaudint.

Fins aviat,

Montse Sanchiz

Premià de Mar

Voluntària ambiental

Col·laboradora de la IV Beca de recerca local

Mallarenga Carbonera

Nom català : Mallarenga Blava
Nom en castellà : herrerillo comun
Nom científic: Parus Caeruleus
Nom catala d'en J.Barrera : Estiverola petita

Aquesta espècie és més petita que la mallarenga carbonera, ja que fa uns 10 – 12 cm. D’ambients forestals, sobretot busca boscos de fulles caducifolis, com els roures, o mixtes com el nostres boscos mediterranis d’alzina i pi. Però a casa nostra la podrem observar amb facilitat en els nostres jardins ja que és un visitant freqüent, sobretot si tenim posades menjadores.

És de fàcil identificació per la seva “boina” blava al cap i una fina franja negra que li fa de màscara en els ulls. Pit groc i ales amb les plomes primàries i secundaries de color blau i més verdes camp a la zona de l’esquena.

Per diferencia mascles de femelles ens haurem de fitxar amb la intensitat dels colors, més vius serà un mascle mes apagats serà una femella. Els joves no tenen el plomatge blanc de la cara sinó que el tenen de color groc.

De regim insectívor no desaprofitarà també llavors. De vol i actitud alegre es tot una diversió gaudi de la seva observació. A nivell de cants i reclams te un ric repertori com la seva cosina la mallarenga carbonera.