16 de jul. 2009
Beca de recerca
Deixeu-me que no sigui molt científic i us parli amb el cor, un cor de naturalista que estima el que fa i que no sap viure de cap altra manera. Tot en la vida es canvi i transformació; en aquest procés aprenem i creixem i millorem; he viatjat per tots els ecosistemes imaginables i he viscut experiències que no es podran pagar mai: m’han fet l’home més ric del món i el més feliç. En cada viatge que faig, aprenc més de la natura i dels éssers que hi viuen i sobre tot he fet grans amics, persones que m’han fet millor persona i naturalista, i un bon exemple és la beca de recerca d’ornitologia de El Masnou. Tanquem el període de treball de camp que va donar origen al bloc que llegiu ara; mesos d’una experiència vital i fantàstica. Us asseguro que ens ho hem passat de por: cursos, tallers, sortides de dissabte, regals, aprenentatge... Hem recollit centenars de dades, hem vist les aus invernals, les nidificants, residents... Anècdotes que ens han fet riure o ens han sorprès increïblement. Tot això ha estat possible perquè el més important del treball ha sigut sobretot la gent que hi ha participat:
El director i creador de la idea, el Toni, marí, naturalista i ornitòleg, a ell li tocarà redectar totes les dades i ell és l’ideòleg del projecte. Gràcies, Toni, per pensar en mi per participar en el projecte.
Gràcies al Jordi Ribas, naturalista i fotògraf de natura. Ens ha aportat els seus immensos coneixements de fotografia i de natura, i les seves fotos, aportant tot el color i la força de la natura; el seu treball es impagable.
I què puc dir de les voluntàries! Han sigut amb diferència el millor de tot, s’han entregat amb ganes, energia i disciplina; han escoltat, participat i après constantment, no han fallat mai; han recollit una biblioteca de dades sobre els ocells, sense elles no hauríem pogut tirar endavant el projecte. Els hi dedico el treball: Montse i Roser: la beca és tant vostra com nostra.
Altres han pasat un temps de voluntaris; malhauradament, no s’han pogut quedar: Marcia, Rosa, Marcel, gràcies de tot cor per l’estona que vareu ser amb nosaltres.
Res acaba, la vida és transformació i canvi. Aquest bloc passa a ser des d’avui, un espai nou de treball. Mantenim el nom per sentir el projecte de beca a prop, obrirem un lloc nou on tothom pugui participar, parlarem d’ocells, natura i ecosistemes, cursos o notícies; un món nou i divertit, tan dinàmic com tot el que fem a Ursus. Sereu, des d’ara, al territori de l’aventura del naturalisme.
Beneïdes siguin les aus, que amb els seus colors i la seva inocència decoren els cels de la natura que tant estimo.
Xavi Castañer
Fundador d’Ursus
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
La Natura és l'única pàtria i l'únic patrimoni que té sentit legal als nostres fills.
Felicitats als qui feu que l'esforç per preservar-la continui, en nom de tots nosaltres.
Publica un comentari a l'entrada