conferencia sobre el llop a la facultat de veterinaria de barcelona

carta a felix

Te fuiste de repente, con tu macuto y tu voz hermosa desapareciste en los bosques de la leyenda, para no volver jamás .Se que ahora eres un lobo, una nutria y Taiga el azor, pero este niño te echa tanto de menos, que como dijo el escritor hasta respirar me dolía. Que buen vasallo si hubiera buen señor. Los lobos no encuentran tu rastro, su aullido de duelo me rompe el alma. El velo de la ignorancia ha vuelto a caer, Permíteme que me una a la manada y como este lobo grite a la injusticia con mi aullido y llore un poco .que hasta respirar duele. Tu vida se fue y la mía empezó marcaste mis pasos ,soy uno de tus niños que ha crecido en cuerpo y en experiencias pero mi corazón inocente quedo hace años en un sofá oyendo la música que te hizo inmortal mientras me decías “bienvenidos mis queridos amigos de la fauna ibérica “y yo volé contigo hacia mi sueño y mi destino, nada fue igual por fortuna .pero treinta años pesan, duelen ,cuestan ,pero cuanta fuerza dejo el mensaje que arduo el camino que apasionante andarlo ya no haré nada más que andar en pos de la naturaleza y quienes la habitan te prometo por la causa a la que sirvo que te sentirás orgulloso de tus niños de felix

Palabra de lobo

activitats recents de le nostre entitat

El riure dels nens ressona al bosc màgic de l'Arborètum

Hola amics,

Per començar vull agrair-vos, Toni, Xavi i Jordi, l’oportunitat que m'heu donat de poder participar a la beca de recerca. Sé que puc parlar en nom meu i en el dels altres voluntaris per dir-vos que l'experiència ha superat les expectatives que ens havíem plantejat a l'inici, perquè no ens hem limitat a la presa de dades i a rebre la informació necessària per poder-ho fer amb garanties sinó que ens heu "mimat" amb magnífiques classes teòriques i pràctiques, tallers, obsequis i sortides, també ens hem divertit molt i, a més, hem fet nous amics. A cada sortida hi ha hagut alguna cosa que l'ha fet molt especial: el corb prenent el sol, el bernat pescaire, les aneguetes covant, etc.

Quan miro enrere i comparo el poc que sabia quan vaig començar a treballar amb vosaltres i veig ara tot el que he après me n'adono que sóc una mica menys ignorant i això no té preu. He descobert que encara que vivim en una zona molt urbanitzada hi ha fauna al nostre voltant. He après a mirar i a escoltar mentre vaig pel carrer i constantment vaig fent nous descobriments, començo a poder distingir ocells que abans ni sabia que vivien entre nosaltres.

El millor de tot és que això només és el començament i seguirem fent moltes més coses i aprenent i gaudint de la natura.

Moltes gràcies!

Montse

Beca de recerca

Deixeu-me que no sigui molt científic i us parli amb el cor, un cor de naturalista que estima el que fa i que no sap viure de cap altra manera. Tot en la vida es canvi i transformació; en aquest procés aprenem i creixem i millorem; he viatjat per tots els ecosistemes imaginables i he viscut experiències que no es podran pagar mai: m’han fet l’home més ric del món i el més feliç. En cada viatge que faig, aprenc més de la natura i dels éssers que hi viuen i sobre tot he fet grans amics, persones que m’han fet millor persona i naturalista, i un bon exemple és la beca de recerca d’ornitologia de El Masnou. Tanquem el període de treball de camp que va donar origen al bloc que llegiu ara; mesos d’una experiència vital i fantàstica. Us asseguro que ens ho hem passat de por: cursos, tallers, sortides de dissabte, regals, aprenentatge... Hem recollit centenars de dades, hem vist les aus invernals, les nidificants, residents... Anècdotes que ens han fet riure o ens han sorprès increïblement. Tot això ha estat possible perquè el més important del treball ha sigut sobretot la gent que hi ha participat:
El director i creador de la idea, el Toni, marí, naturalista i ornitòleg, a ell li tocarà redectar totes les dades i ell és l’ideòleg del projecte. Gràcies, Toni, per pensar en mi per participar en el projecte.
Gràcies al Jordi Ribas, naturalista i fotògraf de natura. Ens ha aportat els seus immensos coneixements de fotografia i de natura, i les seves fotos, aportant tot el color i la força de la natura; el seu treball es impagable.
I què puc dir de les voluntàries! Han sigut amb diferència el millor de tot, s’han entregat amb ganes, energia i disciplina; han escoltat, participat i après constantment, no han fallat mai; han recollit una biblioteca de dades sobre els ocells, sense elles no hauríem pogut tirar endavant el projecte. Els hi dedico el treball: Montse i Roser: la beca és tant vostra com nostra.
Altres han pasat un temps de voluntaris; malhauradament, no s’han pogut quedar: Marcia, Rosa, Marcel, gràcies de tot cor per l’estona que vareu ser amb nosaltres.


Res acaba, la vida és transformació i canvi. Aquest bloc passa a ser des d’avui, un espai nou de treball. Mantenim el nom per sentir el projecte de beca a prop, obrirem un lloc nou on tothom pugui participar, parlarem d’ocells, natura i ecosistemes, cursos o notícies; un món nou i divertit, tan dinàmic com tot el que fem a Ursus. Sereu, des d’ara, al territori de l’aventura del naturalisme.


Beneïdes siguin les aus, que amb els seus colors i la seva inocència decoren els cels de la natura que tant estimo.

Xavi Castañer
Fundador d’Ursus

Falciots i Ballesters

Nom català : Falciot negre
Nom popular aquí al maresme : Magall
Nom en castellà : Vencejo
Nom científic: Apus apus

Nom català : Ballester
Nom en castellà : Vencejo real
Nom científic: Apus melba

Ocells estivals molt semblant a les orenetes però de grups diferents. Grans caçadors d’insectes (insectívors) als quals caçant en vol. Per diferenciar-los de les orenetes es tenim que fitxar-nos en que tenen unes ales llargues i semblant a mitges llunes. Posen els ous als forats de les parets i no fan nius com les orenetes.

El seu plomatge és totalment fosc, quasi negre. Però si el en la seva part inferior presenta un taca blanca estarem parlant de un ballester (veure fotos); a diferència del primer, el falciot. L’envergadura d’un falciot es d’uns 40-44 cm i del ballester 51-58 cm.

Lo mes comú es veure falciots en grans estols i els ballesters son mes difícils de veure per que van en petits grups de 2 a 4 individuos.

Als falciots i ballesters es sumen a la brigada caçadora d’insectes juntament amb les orenetes i rats penats. Ocells i mamífers que tenim que cuidar per el benefici que es comportant. Si teniu problemes amb aquests animals poseu-vos en contacte amb la regidora de medi ambient del ajuntament.

Fotos tenen copyright propietat de foto natura : http://www.fotonatura.org.

Formació naturalista per a les voluntàries/ris del projecte

Hola amics,

Hem continuat fent la nostra formació aquest divendres amb el taller de rapinyaires. Hem pogut veure i tocar les plomes i les ales de diferents aus i sobretot de les rapinyaires nocturnes i hem experimentat les diferències de tacte, suavitat, color i pigallat entre unes i altres; també hem vist els cranis de diferents aus i de les seves preses i finalment hem experimentat l’emoció de destriar les egagròpiles i anar descobrint els pèls, els ossos i els rastres per intentar descobrir l’animal que havia servit d’àpat a la rapinyaire en qüestió. Sens dubte, tota una experiència que ens ha deixat amb ganes de repetir i aprofundir-hi més.

Tot seguit, el dissabte, hem fet la sortida de formació d’aus marines que, aprofitant el dia primaveral que ha fet hem pogut gaudir-lo davant del mar. Hem après a diferenciar les aus costaneres de les pelàgiques i les seves característiques i també hem pogut a aprendre les particularitats de les gavines i els gavians i a no confondre els diferents plomatges d’individus immadurs amb diferents especies.

Les espècies de marines costaneres que es poden veure habitualment a El Masnou són doncs: el Corb marí gros (Phalacrocorax carbo) com ocell hivernant, la Gavina vulgar (Larus ridibundus), el Gavià argentat (Larus michahellis) i, ocasionament, el Gavià fosc (Larus fuscus).

Un cap de setmana molt agradable i del tot profitós.

Fins aviat

Montse Sanchiz
Voluntària ambiental

Sortida dissabte 28 febrer

Hola amics:

El diumenge dia 28 de febrer hem fet una nova sortida al Parc del Llac. Tot i repetir escenari, cada cop que hi anem tenim noves i emocionants experiències.

Aquest cop també hem tingut un convidat molt especial. Si a l’anterior sortida va ser un Bernat pescaire (Ardea cinerea) aquest matí l’estrella ha estat un Corb marí gros (Phalacrocorax carbo). Ha estat amb nosaltres tot el matí. L’hem vist capbussar-se a l’aigua al mig del llac i sortir després per l’altre banda on s’ha acabat d’empassar un peix i ha estès les ales per assecar-se.

Per altra banda, ja es comença a ensumar l’arribada de la primavera i els ànecs collverd (Anas platyrhynchos) comencen amb els seus jocs prenupcials i hem pogut observar una còpula des de primera fila.

A més, d’aquestes espècies que hem comentat, hem identificat també:

Merla (Turdus merula)

Pit roig (Erithacus rubecula)

Pardal comú (Passer domesticus)

Cotorreta de pit gris (Myiopsitta monachus)

Tórtora turca (Streptopelia decaocto)

Cuereta blanca (Motacilla alba)

Reietó (Regulus regulus)

Estornell negre (Sturnus unicolor)

Gavina vulgar (Larus michahellis)

I, per posar la cirereta al pastís, hem vist passar volant un estol d’uns 20 individus de Cigonya blanca (Ciconia ciconia).

Una altra jornada interesantísima doncs on hem pogut gaudir i seguir aprenent.

Montse Sanchiz

Premià de Mar

Voluntària ambiental

Col·laboradora de la IV Beca de recerca local

Sortida dissabte 7 febrer al Parc del Llac

Hola, Amics

Aquest passat dissabte, dia 7, vam començar la feina de debò fent la primera sortida per recollir dades del nostre estudi.

El lloc escollit va ser el magnífic Parc del Llac. El temps era molt assolellat però amb vent i força fred. Vam veure:

Ànec collverd (Anas plathyrhynchos),

Cuereta blanca (Motacilla alba),

Tórtora turca (Streptopelia decaocto),

Picot verd (Picus viridis)

Merla (Turdus merula)

Pardal comú (Passer domesticus)

Cotorra de pit gris (Myiopsitta monachus),

Garsa (Pica pica)

Verdum (Carduelis chloris)

També vam veure, sobrevolant el parc, un Corb marí (Phalocrocorax carbo) i tres espècies més que no vam poder identificar.

Però, sens dubte, l'estrella indiscutible del dia va ser un Bernat Pescaire (Ardea cinerea) que semblava que ens esperava per donar-nos la benvinguda i que ens va acompanyar gairebé tot el matí prenent el sol dalt d'un arbre per treure's el fred. Finalment suposo que va decidir que ja l'havíem admirat prou i va marxar volant.

Ha estat un bon començament. Vam prendre dades, vam aprendre una mica més, vam fer una bona xerrada i ens ho vam passar molt bé. Seguirem amb les nostres sortides i segur que cada cop descobrirem coses noves i interessants per seguir-ne gaudint.

Fins aviat,

Montse Sanchiz

Premià de Mar

Voluntària ambiental

Col·laboradora de la IV Beca de recerca local

Mallarenga Carbonera

Nom català : Mallarenga Blava
Nom en castellà : herrerillo comun
Nom científic: Parus Caeruleus
Nom catala d'en J.Barrera : Estiverola petita

Aquesta espècie és més petita que la mallarenga carbonera, ja que fa uns 10 – 12 cm. D’ambients forestals, sobretot busca boscos de fulles caducifolis, com els roures, o mixtes com el nostres boscos mediterranis d’alzina i pi. Però a casa nostra la podrem observar amb facilitat en els nostres jardins ja que és un visitant freqüent, sobretot si tenim posades menjadores.

És de fàcil identificació per la seva “boina” blava al cap i una fina franja negra que li fa de màscara en els ulls. Pit groc i ales amb les plomes primàries i secundaries de color blau i més verdes camp a la zona de l’esquena.

Per diferencia mascles de femelles ens haurem de fitxar amb la intensitat dels colors, més vius serà un mascle mes apagats serà una femella. Els joves no tenen el plomatge blanc de la cara sinó que el tenen de color groc.

De regim insectívor no desaprofitarà també llavors. De vol i actitud alegre es tot una diversió gaudi de la seva observació. A nivell de cants i reclams te un ric repertori com la seva cosina la mallarenga carbonera.

Dia Mundial de les Zones Humides

SEO/BirdLife Catalunya celebra el Dia Mundial de les Zones Humides

Diumenge 1 de febrer: estanys de Sils (La Selva, Girona)

Dissabte 7 i diumenge 8 de febrer: reserva natural de Riet Vell (delta de l'Ebre)

Podeu consultar el programa d'activitats a:

www.seo.org

www.sils.cat

www.estanydesils.cat

http://estanysils.blogspot.com/

El lema d’aquesta edició és “AIGÜES AMUNT-AIGÜES AVALL: LES ZONES HUMIDES ENS CONNECTEN A TOTS” i recull la idea que tots estem interconnectats dins d’una conca hidrogràfica, de com poden repercutir en nosaltres les activitats que vénen d’aigües amunt del lloc on vivim i de com les nostres repercuteixen als que estan aigües avall.

SEO/BirdLife se suma a la celebració organitzant activitats en diferents zones humides, per a sensibilitzar els ciutadans sobre la importància de la conservació d’aquests espais naturals fonamentals tant per als ocells com per a les societats humanes.

A més a més, la celebració estarà vinculada a la campanya de SEO/BirdLife ALES SOBRE AIGUA que pretén que s’aprofiti el nou panorama normatiu del segle XXI per retornar la vida i l’aigua a les nostres zones humides. L’elaboració dels nous Plans de Conca sota la Directiva Marc de l’Aigua de la UE per al desembre de 2009 és una oportunitat d’or per donar un salt qualitatiu en la gestió de l’aigua.

SEO/BirdLife a Catalunya

c/ Múrcia 2-8, local 13 (baixos interior). Barcelona 08026
Tel/Fax 93 289 22 84
correu-e: catalunya@seo.org

Web: www.seo.org; www.seo.org/?catalunya

SEO/BirdLife és una associació per a l'estudi i la conservació de les aus i els seus hàbitats, representant de BirdLife International a l'estat espanyol.

GAIG

Fitxa nº 3

Nom català : Gaig
Nom en castellà : Arrendajo
Nom científic: Garrulus glandarius

Un dels altres còrvids que tenim a casa nostra - la garsa és l’altra - se'l coneix, d'una manera col•loquial com el “xivato” del bosc pel seu reclam tant característic que fa d’avisador a tot el bosc quant hi entra algú estrany. Animal forestal amb una alimentació basada en les llavors que troba durant tot l’any, sobretot aglans de roure i alzina . El gaig ara se’l pot veure amb facilitat pel nostre poble ja que a l'igual que molts animals ha descobert que les poblacions són supermercats on podem obtenir menjar fàcilment.

De mida força gran amb respecta als ocells que tenim al Masnou, pot tenir una longitud d’uns 32-35 cm i que quan vola fa casi 58 cm de punta a punta d’ala .

A part dels seva mida el podrem reconèixer per un plomatge on els colors marrons i crema estan per tot el seu cos, amb les ales de color negre i blanc i unes plomes força característiques de color blau i negre als dorsos de l’ocell. Així com també veurem uns bigotis de color negre. A l’estiu el veurem volant amb parella i a la arribada de la tardor i el hivern la parella es separar per poder sobreviure cada un amb els seus mitjans.

Sortida Ornitologica per el Masnou

Benvolguts amics,

Ahir vam fer la primera sortida ornitològica pel Masnou. He de dir que es van superar amb excreix les meves expectatives perquè no hagués mai pensat que, en tan sols dues hores i en un ambient tant humanitzat com és aquest poble de la costa del Maresme pogués arribar a veure tants animals no humans. La majoria, es clar, ocells que és del que es tractava, però també vam tenir la gran sort de veure, al Parc Caramar, un esquirol (Sciurus vulgaris).

Tot seguit us presento el llistat de les 22 espècies d'ocells que vam poder identificar (es clar, gràcies al Toni, que en sap un munt) en els tres ambients que vam treballar: la zona de platja, les zones enjardinades i la zona urbana.

1. Pardal comú (Passer domesticus)
2. Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)
3. Tòrtora turca (Streptopelia decaocto)
4. Colom roquer (Columba livia)
5. Gavià argentat (Larus michahellis)
6. Gavina vulgar (Larus ridibundus)
7. Bernat pescaire (Ardea cinerea)
8. Corb marí (Phalacrocorax carbo)
9. Estornell (Sturnus vulgaris)
10. Gafarró (Serinus serinus)
11. Bec de corall (Estrilda astrid)
12. Merla (Turdus merula)
13. Mallarenga blava (Parus caeruleus)
14. Pit-roig (Erithacus rubecula)
15. Garsa (Pica pica)
16. Ànec collverd (Anas platyrhynchos)
17. Tudó (Columba palumbus)
18. Gaig (Garrulus glandarius)
19. Verdum (Carduelis chloris)
20. Cotorra argentina (Myiopsitta monarchus)
21. Cuereta blanca (Motacilla alba)
22. Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros)

A més, van veure 5 o 6 espècies més que no vam poder identificar. Un balanç súper positiu doncs per a una primera sortida.

Espero que tot això animi a més gent a apuntar-s'hi.

Salutacions.

Montse Sanchiz

Premià de Mar

Voluntària ambiental

Col·laboradora de la IV Beca de recerca local

Tudó

Fitxa nº 2

Català : Tudó
Castellà : Paloma torcaz
Nom científic : columba palumbus

El tudó és una ocell que fent una comparativa amb un anunci de televisió seria com el “primo de zumo sol” dels coloms i les tórtores, que és el colom més gran d’Europa. Habitant preferentment de zones de bosc on la seva mida i les seves característiques el famt inconfusible als ulls del observador/a.

El tudo és un ocell que té una envergadura d’uns 55 cm ( de punta a punta ala ). De color gris amb el pectoral de color vermellós. Té una anella força visible al coll de color blanc i quant vola es veu una franja blanca a cada ala paral·lela al cos. Les puntes alars i de la cua son de color negre. Els joves no tenen la franja blanca del coll però si les franges alars.

A la primavera i a l’estiu els veiem volant en parelles però a l’hivern lo normal és que ho facin individualment. D’aliment bàsicament granívora. El seu niu el fan als arbres amb forma de plataforma.

Cada vegada es mes sovint veure’ls en ambients urbans ja que lis es fàcil buscar menjar i refugi. Sobre en les zones verdes i enjardinades.

Presentació de la IV beca de recerca local

Mallarenga carbonera

Fitxa nº 1

Nom català : Mallarenga Carbonera
Nom en castellà : Carbonero comun
Nom científic: Parus major
Nom catala d'en J.Barrera : Estiverola grossa
Nom popular al Maresme : ----

La mallarenga carbonera es la més gran de la família (14 cm) de les mallarengues. De cap negre i blanc, una corbata de color negra al pit , la resta del ventre és de color groc. El dors presenta colors verds i blaus grisos. Mascle i femella tenen els mateixos colors i per diferenciar-los, ens fixarem en la corbata negra del ventre. Si és ampla, és un mascle; i si no ho és, ens trobem davant d’una femella. Si la corbata s’està començant a marcar, estarem parlant de un exemplar jove.

Ocell insectívor però que també menja llavors i fruits del bosc. Present tot l’any al nostre poble. El seu habitat natural son els nostres boscos i jardins amb arbres. Sobretot busquen les alzines i roures ja que aquests arbres atrauen molt més els insectes que els pins.

De cants i reclams diversos; fins i tot arriba a imitar cants i reclams d’altres ocells; fet que pot dificultar el seu reconeixent sonor. Recomanem que quant localitzeu un cant al bosc estigueu quiets ja que la família de les mallarengues són força nervioses i tard o aviat la podreu veure. D’aquesta manera, podreu associar el seu cant a l’espècie. Es poden arribar a reconèixer a ull viu sense binocles.